A la societat, sovint sentim expressions com “nenes de papa” i “nens de mama”. Aquests conceptes suggereixen que les filles es senten més protegides pels seus pares, mentre que els fills tendeixen a estar més a prop de les seves mares. Però, què hi ha de cert en això?

Un estudi del British Journal of Psychology estableix que el 88% de les mares enquestades admet criar als seus fills de manera diferent si són dones o homes. En aquesta mateixa recerca, gairebé la meitat de les participants van qualificar als seus fills com a “nens de mama” (48%) i en un 35% a les seves filles com a “nenes de papa”.

Origen de la creença: Complex d’Èdip i Complex d’Electra

La idea que les nenes són més properes als seus pares i els nens a les seves mares té les seves arrels en les teories del psicoanàlisi de Sigmund Freud. A finals del segle XIX, Freud va proposar els conceptes del “complex d’Èdip” (amor del fill cap a la mare) i el “complex d’Electra” (amor de la filla cap al pare). Segons aquestes teories, el primer objecte amorós de tots dos sexes és la mare. No obstant això, als tres anys, les nenes canvien el seu objecte amorós cap al pare, mentre que els nens romanen propers a la mare.

Realitat o mite?

En la pràctica, aquesta creença és més un mite que una realitat. Depèn de molts factors, com el tipus de família, la personalitat de cada membre i el temps que passen amb els seus fills. Els pares del sexe oposat sovint es converteixen en models a seguir, admirant les seves qualitats. Les nenes poden sentir-se protegides i recolzades pels seus pares, mentre que els nens veuen les seves mares com a figures d’afecte i suport.

En resum, tot i que hi ha excepcions, no podem generalitzar que les nenes siguin de papa i els nens de mama.

Cada família és única, i les relacions es construeixen de manera individual. Així que, en lloc d’aferrar-nos a estereotips, celebrem la diversitat i la riquesa de les relacions familiars .